El Ple del Consell de Mallorca ha aprovat avui la proposta de declaració de bé catalogat del nucli de cases conegudes com Cas Senyor, situat a Calonge, en el terme municipal de Santanyí
El nucli de cases de Cas Senyor és un dels llocs més antics i emblemàtics del llogaret de Calonge, situat a mig camí entre s’Alqueria Blanca i Cala d’Or, al terme municipal de Santanyí. Segons l’informe elaborat per l’equip tècnic de la Direcció Insular de Patrimoni, l’origen es troba al segle XV i, com diu la tradició, fou el mateix Jaume I qui batejà el petit nucli amb el nom de Calonge perquè li recordà el poble de Calonge de l’Empordà.
La proposta final de declaració de bé catalogat recull les al·legacions presentades per alguns veïns i pel consistori, de manera que es treu de l’àrea que s’ha de protegir una petita construcció adossada a la part posterior de la construcció que limita al sud amb la clastra de Cas Senyor, i també recull l’al·legació de l’Ajuntament de Santanyí d’ajustar la delimitació del bé catalogat perquè sigui precisa. Finalment, recull la petició d’uns dels veïns de la zona que demanaven «preservar la privacitat del seu habitatge». En aquest sentit, l’informe recull que la declaració de Cas Senyor com a bé catalogat no comporta, en principi, cap obligació d’accés públic als immobles que conformen el conjunt.
El principal valor d’aquest petit conjunt de cases és la distribució i l’entramat, que el defineixen com una tipologia peculiar d’aquest indret, sorgida a partir del perill corsari que afectà la costa de Santanyí en bona part de l’època medieval i moderna.
En definitiva, el nucli de Cas Senyor és un conglomerat de cases de tipus popular o tradicional, amb una particular disposició atapeïda. Algunes presenten un parament aterracat, mentre que n’hi ha d’altres amb la característica decoració de faixes que remarquen obertures. A més, una part de les cobertes de les cases d’aquest llogaret està constituïda per terrats, que sembla que podrien formar part del pas de fugida que permetia travessar el nucli en cas de perill. Cal esmentar, també, l’existència d’alguns elements amb valor patrimonial, com diverses cisternes i forns, i petites zones de conreu.
Malgrat les reformes puntuals d’algunes de les cases, principalment derivades de l’adaptació als nous usos, les cases del nucli de Cas Senyor conserven l’entramat i els trets bàsics que les defineixen com una tipologia arquitectònica peculiar a Santanyí. Les cases, en línies generals, mantenen els trets, és a dir, són cases de dues alçades, amb ús de materials tradicionals com el paredat aterracat, el marès i, en les façanes més destacades, el referit emblanquinat amb decoració de faixes, característic dels segles XVIII i XIX. Per la seva banda, l’entorn del nucli es troba bastant desvirtuat per actuacions excessives en la construcció d’edificis i d’un alçada desmesurada.
Quant a les directrius d’intervenció i les mesures de protecció, cal dir que la norma general obliga a protegir les característiques i els valors exposats anteriorment (també a l’informe tècnic) i que són els que motiven la declaració. És a dir, cal conservar les característiques tipològiques del bé, les de tipus estructural i els espais lliures exteriors. S’han de conservar, també, els elements etnològics que hi ha.
