No em preguntis més on envia Felbel
La rosa marcida després de juny;
Doncs a les teves galtes perfumades
Venen elles a dormir.
No em preguntis més on es perd
La claror daurada del dia;
Doncs en amor pur va preparar el cel
Aquells raigs per a adornar el teu pèl.
No em preguntis més on va
L'oreneta quan ha passat maig;
Doncs en la teva gola dolça
Hiverna i abriga els seus cants.
No em preguntis més on cauen els estels
Que creuen el cel en plena nit;
Doncs es posen en els teus ulls, i allí
Es queden com en la seva esfera.
No em preguntis més si el niu del fènix
És a orient o occident;
Doncs vola per fi fins a tu
I mor en el teu pit fragant.
La rosa marcida després de juny;
Doncs a les teves galtes perfumades
Venen elles a dormir.
No em preguntis més on es perd
La claror daurada del dia;
Doncs en amor pur va preparar el cel
Aquells raigs per a adornar el teu pèl.
No em preguntis més on va
L'oreneta quan ha passat maig;
Doncs en la teva gola dolça
Hiverna i abriga els seus cants.
No em preguntis més on cauen els estels
Que creuen el cel en plena nit;
Doncs es posen en els teus ulls, i allí
Es queden com en la seva esfera.
No em preguntis més si el niu del fènix
És a orient o occident;
Doncs vola per fi fins a tu
I mor en el teu pit fragant.
Ay, amor mío, las palabras,
azules y solapadas,
son apenas el atrevimiento
de poner voz a los sentimientos...
Y qué hermoso y terrible
es ese amor,
que nos arranca el aliento,
que nos hiere con la ausencia,
que nos cura con palabras,
las que se dicen
y las que se callan
para que no las robe el viento...
Y aquí estamos
con el pecho abierto,
los ojos arrasados:
el corazón es un desierto
cuando no nos amamos.
azules y solapadas,
son apenas el atrevimiento
de poner voz a los sentimientos...
Y qué hermoso y terrible
es ese amor,
que nos arranca el aliento,
que nos hiere con la ausencia,
que nos cura con palabras,
las que se dicen
y las que se callan
para que no las robe el viento...
Y aquí estamos
con el pecho abierto,
los ojos arrasados:
el corazón es un desierto
cuando no nos amamos.
